Volver a página principal de Biografías de Mujeres Andaluzas

Tweet

Ana París García

La Roda de Andalucía, Sevilla. 1900-Sevilla, 1938. Defensora de las causas sociales, Sindicalista, UGT. Madres de niñas y niño. Asesinada por el franquismo.


Tomada de https://documentalismomemorialistayrepublicano.wordpress.com/


Ana París García. La viquipédia. Por Ana María Batalla

Ana París García, Republicana y Antifascista, sádicamente asesinada Por Tulio Riomesta

Ana París Garcia. La Viquipèdia

Tomado de https://ca.wikipedia.org/wiki/Ana_Par%C3%ADs_Garc%C3%ADa Autora principal: Anna Maria Batalla. Vista el 06/'8/2020.

Ana París García (La Roda de Andalucía, 1900 - Sevilla, 5 de febrer de 1938) Fou una dona republicana, militant de la UGT i lider sindicalista. Detinguda pels feixistes a l'inici de la Guerra Civil, fou jutjada i condemnada a mort. Executada al garrot vil, fou l'única dona ajusticiada amb aquest mètode de la qual es té constància a Sevilla.[1]

Biografía

Ana París García, defensora de les causes socials i partidaria del Front Popular presidia la Secció femenina de la UGT, freqüentava La Casa del Pueblo i feia proselitisme perquè les dones s'afiliessin al Sindicat. Estava casada amb Juan Aniceto Díaz, tenia una filla de 4 anys (Manoli) i un fill d'1 any (Rafael) Vivien al carrer Pérez Galdós de La Roda de Andalucía, un petit poble al llindar de la província de Màlaga, que comptava amb un important nus ferroviari que enllaçava amb l'eix de Bobadilla-Estació on confluïen les principals línees de passatgers i mercaderies de la regió.[1][2]

La Guerra Civil

El 17 de Juliol de 1936 el General Franco encapçalà des del Marroc un cop d'estat contra el govern de la Segona República que rapidament es va extendre a la Península. A les dues de la tarda del dia 18, una part de la guarnició de Sevilla comandada pel general Queipo de Llano es va adherir a la sublevació que passà a denominar-se Movimiento Nacional.[3]

Ana París es va oposar aferrissadament als rebels animant els homes a la lluita, i a manca de fusells, ella mateixa va repartir falçs i eines del camp. Van aguantar fins el 21 de Juliol que arribà procedent de Màlaga una columna de milicians que van resistir fins el dia 29 que les tropes feixistes del comandant Antonio Castejón Espinosa van ocupar el poble.[4]

La detenció dels republicans fou la tasca prioritària dels invasors i la repressió va ser implacable. Ana París va intentar fugir muntada en una mula però a l'arribar a la Colonia de Santa Ana (Antequera) fou reconeguda i entregada als falangistes que la van retornar a la Roda.[1]

Represió y mort

A mitjans d'agost de 1936 fou traslladada a la presó de Sevilla on passà uns mesos. El 1937 va ser jutjada per un un delicte de Rebelión militar con agravantes, perversidad moral y peligrosidad social. Fou condemnada a la pena capital i es trià el metòde més cruel i exemplaritzant, reservat normalment als delinqüents comuns: el garrot vil.[1][5]

L'execució va tenir lloc el 5 de febrer de 1938. El botxí encarragat fou Cándido Cartón, titular de l'Audiència de Sevilla que amb la seva imperícia va prellongar innecessariament l'agonia i el patiment de la víctima.[6]

Memòria històrica

No va ser fins el 26 de desembre del 2007 que el govern de José Luis Rodriguez Zapatero va aprovar la Llei de Memòria Històrica que reconeixia certs drets i establia algunes mesures compensatories a favor de les persones que havien patit violència, mort o persecució durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista.

A la Roda de Andalucia es desconeix el nombre exacte de víctimes però es calculen unes 60 persones de tots dos bàndols.[7] Les investigacions de José María Márquez i l'historiador local Dr.Joaquín Octavio Prieto Pérez, han determinat que 38 persones d'esquerres foren afusellades a la Roda entre el 18 de Juliol de 1936 i el 18 de febrer de 1937 a les quals s'hauria d'afegir un nombre indeterminat de persones de llocs propers que es trobaven accidentalment al poble i també foren enterrades en fosses comunes, alguna de les quals fou buidada i les restes traslladades al Valle de los Caidos. [8][9]

L'Institut Andalús de la Dona va presentar a l'octubre del 2006 el llibre i l'exposició titulada Las andaluzas y la política (1931-2006 ) que treia de l'oblit les activistes i documentava llurs reivindicacions durant la República, la Guerra Civil, La Dictadura, La Transició i la Democràcia.[10]

El novembre de 2018 fou patrocinada per l'Ajuntament de Sevilla l'exposició i el llibre IV Homenaje a las víctimas del Franquismo.[11] que recull la duresa de la Campanya d'Andalusia.[12]

Refèrencies

  1. «Así asesinaron a Ana París | Foro por la Memoria - Federación Estatal de Foros por la Memoria» (en castellà). [Consulta: 29 juliol 2020].

  2. «El ferrocarril vuelve a La Roda en forma de recuerdos» (en castellà), 29-01-2018. [Consulta: 30 juliol 2020].

  3. Baquero, Juan Miguel. «'Sevilla en guerra': la base rebelde que cimentó la victoria de Franco» (en castellà), 19-11-2016. [Consulta: 29 juliol 2020].

  4. García Márquez, José María. [Golpe militar, resistencia y represión (1936-1950) La UGT de Sevilla] (en castellà). Fundación para el desarrollo de los pueblos de Andalucía, 2008, p. 423. ISBN 978-84-691-6033.

  5. Prieto Pérez, Joaquin Octavio. [Sentencia ejemplar o venganza? El proceso de Ana París, pàg.565-579 La Historia, lost in translation?] (en castellà). Ediciones Universidad Castilla-La Mancha. ISBN 978-84-9049-265-4.

  6. Eslava Galán, Juan. [Historia de la España sorprendente Verdugos y torturadores] (en castellà). Temas de hoy, 1993. ISBN 9788478802975.

  7. Sevilla, Diario de. «Las tres batallas de La Roda» (en castellà), 20-06-2012. [Consulta: 29 juliol 2020].

  8. «[Informe sobre las fosas comunes de la represión franquista en la província de Sevilla Mapa de Fosas]» (en castellà). Consejería de Justicia de la Junta de Andalucía, 08-03-2009. [Consulta: 28 juliol 2020].

  9. «[Trasllat al Valle de los Caidos el 21-3-1959 Mapa de Fosses, La Roda de Andalucía (Sevilla) registre 814/2009]». Gobierno de España (Ministerio de Presidencia, relaciones con las Cortes y memoria democrática). [Consulta: 30 juliol 2020].

  10. diversos. Las Andaluzas y la política, 1931-2006 (en castellà). Junta de Andalucía, Instituto Andaluz de la mujer, 2996. ISBN 84-690-1300-9.

  11. Diversos. [Memoria de la Dictadura: Los campos de concentración, cárceles, trabajos forzados y extermínios en Sevilla. Homenaje a las víctimas del Franquismo] (en castellà). Sevilla: Ayuntamiento de Sevilla (Oficina de Memoria Histórica), 2018. ISBN 978-84-012-072-1.

  12. Baquero, Juan Miguel. «"La represión franquista en Andalucía fue un genocidio"» (en castellà), 15-10-2016. [Consulta: 31 juliol 2020].


Ana París García, Republicana y Antifascista, sádicamente ASESINADA a garrote vil por malhechores franquistas en Sevilla en1938

Toamdo de

https://documentalismomemorialistayrepublicano.wordpress.com/2019/11/15/ana-paris-garcia-republicana-y-antifascista-sadicamente-asesinada-a-garrote-vil-por-malhechores-franquistas-en-sevilla-en-1938/ Autor: Tulio Riomesta Vista el 06/08/2020

Ana París fue la única mujer en Sevilla asesinada por garrote vil de la que se tiene constancia hasta la fecha. Fue estrangulada en la Prisión Provincial de Sevilla el 5 de febrero de 1938. ¿El motivo? Ser una Republicana y militante sindical, lideraba la sección de mujeres de la UGT de la Casa del Pueblo donde vivía, la calle Pérez Galdós de La Roda de Andalucía. También que hiciera trabajo de proselitismo entre las mujeres del pueblo para afiliarlas. Se opuso a los rebeldes en las primeras horas de la sublevación del 18 de julio de 1936; el 20 de julio animó a los hombres para que lucharan por la República y que «si no tenían armas que cogieran hoces, entregando ella misma varias», según le acusaron. Tenía 38 años, una hija de 4, Manoli, y un hijo de uno, Rafael. Su marido Juan Aniceto Díaz, tenía 38 años y estaba huido.

En La Roda, desde el 21 de julio, tras la llegada de una columna de milicianos de Málaga, se instauró el régimen republicano. Pero la columna del comandante Castejón ocupo el pueblo el 29 de julio; la detención de Ana fue prioritario para los fascistas. Ana escapó de La Roda a lomos de una bestia con la familia, pero al pasar por Colonia de Santa Ana fue denunciada en este último poblado y entregado a los falangistas, que la llevaron a La Roda y fue encarcelada hasta su posterior traslado a Sevilla. Era mediados de agosto de 1936.

El tribunal franquista que juzgó a Ana, declaró: “Debemos condenar y condenamos a la procesada Ana París como autora de un delito de rebelión militar en el que ha concurrido la máxima circunstancia de agravación, de trascendencia del delito, perversidad y peligrosidad social de su autor, a la pena de muerte, entendiéndose que dicha pena, en el caso de que la misma fuera indultada, había de ser sustituida por la de Reclusión perpetua o de 30 años de duración”.

La angustia de Ana París en la cárcel fue infinita. En pocos meses se enteró del fusilamiento de 12 vecinos de su pueblo y de otra persona más, Rafael Graciano. El consejo de guerra de este último se celebró un mes después que el suyo, con lo que es probable, según el historiador José María García Márquez, que Ana abrigara la esperanza de que su condena hubiera quedado conmutada.

Ana París no sabía que sería estrangulada, templaba su miedo con la histórica dirigente socialista Dulce del Moral, también presa en la cárcel de Sevilla. El fusilamiento sólo sería un momento, un disparo, un segundo con el que se pondría fin a la tortura. Pero los funcionarios de la prisión le dijeron que sería ahorcada, lo que hundió a Ana completamente, al igual que a Dulce. Cuando se la llevaban para pelarla y ejecutarla, se volvió hacia Dulce a quien le entregó unas horquillas del pelo para se las diera a su marido cuando llegara a verlo, y le dijera que era lo único que podía darle.

Se ordenó a la celadora del departamento de reclusas que cortaran los cabellos de Ana, despejando el cuello, pero el recorte se hizo mal, y el verdugo enredó el torniquete en el pelo alargando el ahogamiento, y generando terrible angustia y sufrimiento en la víctima. El terror en directo, en su mayor dimensión. “El director, el médico, el cura, los hermanos de la Caridad, el representante del gobernador, el juez militar. Todos testigos del horror que la nueva España estaba llevando a cabo, aunque ninguno de ellos movieran un solo dedo para impedirlo”, denuncia García Márquez.

El mismo día de su ejecución fueron igualmente asesinados José Muñoz Mesa y Miguel Sancho Torres, ambos trabajadores del campo y ugetistas de Villanueva de San Juan. También el barbero sevillano del Partido Sindicalista Miguel Ortega Fernández. “Se trataba de demostrar el poder, estas ejecuciones servían de ejemplaridad”, concluye el historiador Joaquín Octavio Prieto, también natural de La Roda de Andalucía.

¡NI OLVIDO NI PERDÓN!

Documentos: Foro por la memoria (Original en Público por Olivia Carballar). Hablo de Mujeres. La Historia, lost in translation?